Ha sigut una experiència molt divertida ja que al dibuixar amb total llibertat i sense uns paràmetres establerts és gaudeix més.

He representat la paraula tal qual en tots els cassos, únicament variant la tipografia utilitzada perquè considero que és només una paraula i no hi ha res que la representi. El límit ens el marquem nosaltres mateixos i aquest representa fins a quin punt estem disposats a lluitar i a sacrificar per aconseguir un objectiu.

.               .             

Hola! Sóc la Blanca i aquí us presento el meu autoretrat realitzat amb la mà contrària.

Aquesta prova ha resultat ser un repte per mi, ja que mai m’he centrat en el món del realisme i els retrats a l’hora de dibuixar, sinó que sempre he realitzat dibuixos amb formes geomètriques, línies, puntillisme i tot el relacionat amb aquest estil.

El primer dibuix l’he realitzat amb un bolígraf de color negre, ja que amb aquest i el llapis són amb els materials que em sento més còmoda treballant.

El segon que s’havia de realitzar taques, la veritat que estava en blanc, ja que m’agrada molt treballar amb un únic color i prefereixo l’escassetat de varietats de colors.

Així que finalment li he donat èmfasis als punts més claus que considero que tinc, els ulls ja que observo tot el que passa al meu voltat i ho analitzo tot al mil·límetre per treure conclusions o avançar-me als esdeveniments. I per últim la boca, considero que el comunicar-se és molt important, tant per ajudar al nostre entorn com per el creixement personal, i considero que aquest últim any al meu curs del cicle he millorat molt aquest aspecte tant en àmbit “professional/acadèmic” com personal.

(Dibuix mà esquerra)

(Dibuix mà esquerra amb taques)